Suspens en matèria de nutrició
Cada vegada més, i conforme es van tenint coneixements més profunds i exactes de la matèria, sembla que les recomanacions dietètiques que han primat en diferents tipus de prescripcions i, de forma generalitzada, no es corresponen amb la realitat i per tant, no són idònies. I no ho són perquè sistemàticament condemnaven i condemnen les grasses dins de l’ideal alimentari.
A mida que avancen les investigacions però aquesta teoria que actua com a ona expansiva entre els ciutadans queda en entredit. Així ho reflecteix el últim llibre del bioquímic Rodney Bilton, professor emèrit de la Liverpool John Moores University i el doctor Laurence Booth, a “Know What to Eat”. Un llibre que recull consell i recomanacions basades en l’evidència científica.
És curiós com aquests dos experts desmunten algunes tendències que, de forma gradual i progressiva, han esdevingut protagonistes en l’hàbit de consum dels ciutadans d’avui; informats, mal informats o desinformats. Sobretot aquells qui decideixen substituir el tofu pe la carn, que coincideixen a ser els qui més fan gal·la del seu estat de salut gràcies als seus costums alimentaris, han de saber que s’exposen a clares deficiències de minerals. En la composició de l’hamburguesa de tofu per exemple i segons explica el llibre “Know What to Eat”, sovint s’hi afegeix formatge de soja. Doncs bé, els grans de soja són rics en àcid fàtic, que pot bloquejar l’absorció de minerals tant essencials com el calci, el magnesi, el cobra, el ferro i en cinc.
Paral·lelament el consum de carn es substitueix per el consum de carbohidrats, que segons molts científics, entre ells Bilton i Booth, és el que ha provocat l’augment de la obesitat. Al substituir el greix per els carbohidrats no només estem elevant els els nivells de sucre en sang, sinó que també pal·liem la gana durant menys temps i això comporta que acabem menjant més, en general.
Així doncs, convé estar molt ben informat de la dieta, o del plantejament de menú que fem, ja que no sempre allò que sentim que es diu, allò que fa el del costat o allò que ens han inculcat, mitjançant una estratègia de marketing o de ves a saber què, és a mig i llarg termini el més adient.