Qui pagarà la nostra pensió?

Una de les conseqüències que deixa la crisi econòmica que encara avui, ocupa un paper protagonista en la nostra societat
és la modificació de les pensions. Durant aquests anys de recessió els diferents mitjans de comunicació han anat informant de forma regular que els fons públics són insuficients i que hi haurà problemes per afrontar les pensions de la jubilació en un futur a mig termini.

Davant d’aquest panorama i a fi i efecte de poder garantir una jubilació digne –o això diuen- el Govern central ha dut a terme algunes reformes que modifiquen el càlcul de la pensió de jubilació i, conseqüentment, l’import a cobrar un cop donem per acabada la nostra activitat laboral. En aquest sentit la primera reforma i, segurament la més sonada, és la modificació dels períodes cotitzats per accedir a la jubilació. Ara s’allarga fins a l’edat de 67 anys (fins ara era als 65 anys). A més a més any rere any s’han anat allargant també els anys a partir dels quals esdevé el càlcul de la nostra pensió. Antigament es calculava la pensió amb els 2 darrers anys cotitzats. Més endavant aquest càlcul s’establia amb els 15 darrers anys de cotització. I ara, els que es vulguin jubilar avui, se’ls calcularà ja els darrers 17 anys de cotització. Aquest interval de temps però serà cada cop més. L’economista i assessor Llorenç Maristany, assegura que a l’any 2022 aquest càlcul es farà a partir dels darrers 25 anys cotitzats i diu que “segurament el càlcul s’acabi fent a partir de la totalitat dels anys cotitzats” en un futur.

Un cop el contribuent es pot jubilar i no ho fa obtindrà un increment d’entre un 2 i un 4% de la seva pensió per a cada any que segueixi treballant a partir de la data en la que ja pot deixar de fer-ho. Si els càlculs que els resulta a cada contribuent determinen que els surt més rentable seguir treballant per temes econòmics poden acollir-se a la jubilació activa, que a efectes pràctics es tracta de compaginar la jubilació amb el treball, ja sigui per conta pròpia o aliena. Per acollir-s’hi però, caldrà que la pensió sigui del 100% (i que per tant hagi cotitzat durant 38 anys) de la base reguladora i que com a mínim el beneficiari tingui 65 anys. Si es compleixen aquests requisits el contribuent cobrarà el 50% de la pensió de jubilació assignada i podrà seguir treballant. En cas de fer-ho per conta pròpia haurà de pagar un 8% de quota de cotització solidària i si és per conta aliena pagarà un 2% i l’empresa contractant un 6%.

En el cas d’aquelles persones que treballin per conta aliena encara tenen una altra opció, en cas de considerar que els surt rentable seguir treballant. Es tracta de la jubilació flexible, que consisteix en compaginar la jubilació amb una feina a temps parcial, sempre per conta aliena. En aquest cas la pensió ha cobrar serà d’entre un 25 i un 50% en funció de la jubilació a la que hem accedit.

Sigui com sigui, s’accedeixi a la jubilació activa, a la jubilació flexible o a la jubilació convencional en qualsevol cas l’import d’aquesta no serà mai superior als 2.554,49 euros. Per tant, no penseu que si aquesta és la xifra que us resulta després d’haver cotitzat els 38 anys que determinen el 100% de la base reguladora, obtindreu un import superior si per exemple heu cotitzat 42 anys, no.

Dit això i reflexionant sobre les informacions de l’expert financer Josep Ferran en les que assegura que “l’any que ve les pensions pujaran un 0’25% com enguany i això seguirà sent així com a mínim fins a passat l’any 2020”, convé que tots, autònoms o treballadors per conta aliena, menor o majors de 40 anys comencem a pensar en que la pensió de jubilació no serà la nostra principal font d’ingressos en un futur a mig termini. Cal diversificar, estalviar i prendre consciència que per viure dignament un cop ens haguem jubilat, caldrà tenir alternatives a la pensió de jubilació i ser conscients de que aquesta, serà només un complement.