Singular Shop

Tots els empresaris desitjarien tenir el poder d’aconseguir que els clients entrin en el seu establiment. Així que tot i que no existeix un remei màgic, sí que hi ha alguns trucs que poden ajudar-te a aconseguir-ho, i Singular Shop te’ls explica:

1-. Aparador que cridi l’atenció: 
Que aquest espai llueixi és molt important, ja que és la teva targeta de presentació. L’objectiu de l’aparador és que atregui a la clientela i la forma de complir-ho és reunint tres qualitats: ser atractius a la vista, que els productes es vegin nous i que tinguin bon preu. Cal no oblidar que l’aparador ha d’estar ben distribuït i seguint un estil de colors i formes. També és essencial que ofereixi una imatge pulcra en tots els seus elements: vidres, productes, cartel·les, etc. L’ideal és canviar cada tres o quatre setmanes els elements i variar l’aparença perquè no avorreixi.

2-. Estimula la compra amb la col·locació del producte.
Sabies que més de la meitat de les compres que es realitzen no estan planificades? Sí, és la famosa compra per impuls, aquesta que es decideix en el mateix establiment quan el client se sent atret per un producte. Per motivar aquesta compra és important col·locar els productes de forma estratègica. Per exemple, els nous que estiguin més a la vista que els de sempre, amb això s’aconsegueix que el client recorri tot el local, a la recerca d’aquest producte que sol comprar diàriament.

3-.Mobles que ajuden a la venda
Existeixen diferents tipus de mobles expositors, el millor és escollir quin usar depenent del producte que es va a exposar. Per exemple, perquè el producte sigui el protagonista el millor moble és el de paret ja que potencia el producte de forma individual. Els mobles que trobem enmig del pas, serveixen per a promocions de marca o descomptes especials. L’expositor que mostra el producte de cara també estimula la compra, ja que es veu de forma clara. Però si parlem d’estimular, les neveres de fred, funcionen. Sobretot, si són vitrines d’autoservei.

4-. Els sentits, grans aliats.
No existeix millor eina de venda que la de captació a través dels sentits. A cas no has sentit l’atracció de l’olor de crispetes encara que estiguis a metres del cinema? És el gran truc de l’atracció mitjançant l’olfacte, i funciona. El curiós de l’olor és que a part de crear ambient actua en la memòria i fa que ho recordis en la distància. També, a través de la mirada som manipulables, de forma inconscient centrem la nostra atenció en els objectes el color dels quals ens transmet alguna sensació agradable. Cada color té una intenció, així que en carnisseries optaríem per colors més tènues o malves.

5.- Provoca amb les ofertes
Un bon truc perquè el preu d’un producte ofert resulti més atractiu és col·locar-ho al costat dels articles més cars. Col·locar bé les ofertes pot ser un suport per vendre productes que tenen poca sortida. Les zones de major compra, les anomenades ‘zones calentes’, corresponen a l’entrada de l’establiment, el passadís central i la línia de les caixes. Són ideals per situar les grans ofertes i els productes de compra més impulsiva. Mostrar ofertes especials és una manera de motivar al client perquè realitzi una compra que no tenia prevista.

6.- Fes la compra agradable.
És fonamental que el client se senti ben atès perquè torni a comprar. Així que és essencial que el personal sigui amable des de la rebuda, fins al comiat. L’atenció que rebi serà decisiva: que ho atenguin sense presses i amb amabilitat serà indispensable perquè torni. Per garantir aquesta experiència positiva es pot acompanyar la compra amb un fil musical que acompanyi a l’espera o al moment de comprar. Com més ràpida sigui la música més ràpid s’anirà el client, així en hores punta podríem posar una mica més animat. Per contra, amb una música lenta estaríem convidant al client al fet que es prengui el seu temps i gaudi, amb el que tindríem més possibilitats de compra.

 

mb“La innovació ha de ser una obligació”. Amb aquesta premissa, clara i eloqüent contextualitzem el naixement de Canpork, una marca sorgida per innovar i crear tendència dins de l’alta xarcuteria. Es tracta d’una marca amb identitat pròpia, que neix en el sí de Mas Gourmets, i que vol establir-se en el comerç distribuïdor i en el canal horeca del nostre país; això sí, de forma totalment independent de la seva matriu.

Ja l’any 2006 Mas Gourmets comença a crear fórmules i productes propis, com l’exitosa botifarra de foie, entre d’altres, i creix la percepció de que la creació de nous productes i sabors en el món de la xarcuteria es convertirà en reputació i impacte de marca. “Després de cinc anys a Madrid Fusion donant a provar productes d’innovació amb els millors cuiners et dónes conta que és un tipus de producte que acull” ens explica Jordi Mas, director de Mas Gourmets i Canpork.

Canpork seguirà doncs una línia molt concreta de productes, amb l’objectiu d’ampliar la gama i partint dels curats com a base. També hi haurà producte cru i cuit però el gruix rellevant seran els curats. “Volem que el consumidor final pugui diferenciar entre un fuet de Canpork i el fuet tradicional”. Canpork implementa ingredients diferencials, abandera un producte que parteix de la matèria prima; on hi guanya la matèria prima. “Estem fent proves amb productes que no existeixen en xarcuteria tradicional, amb tripes i calibres diferents” comenta en Jordi Mas. I afegeix que: “es diu Canpork perquè serà tot innovació”.

Parlem de ser creatius i buscar noves fórmules, parlem de donar un valor diferencial al consumidor final, i parlem d’innovar. “Innovar amb producte i innovar amb packaging perquè sinó ho fas, estàs fora de mercat”. Jordi Mas defensa en aquest sentit una innovació global ja que els hàbits de consum canvien i “seria poc intel·ligent no adaptar-s’hi”.

A Canpork l’hi queda encara un llarg camí per endavant, ha de crear cartera de clients i posicionar-se en un mercat que cada dia és més competitiu. Tanmateix la línia a seguir és clara, i saben com fer-ho. Hi haurà productes estacionals i també una carta fixe, en funció de com la gent percebi els productes. El llaminet de mozzarela, per exemple, és un producte que la gent ja ha entès.

L’èxit de Canpork es mesurarà principalment per la quota de mercat que aconsegueixi, “un 5% és el mínim de quota que hem de tenir perquè funcioni” ens assegura en Jordi Mas. I les previsions? 40 kilograms de llaminets l’any passat i 100 kilograms aquest any, amb confitura de roses i pètals de roses comestibles, a tall d’exemple. CarnPork i La innovació en l’alta xarcuteria doncs, apunta maneres, apunta fort.

 

Antoni VigoA l’Antoni Vigo no li agrada massa abandonar el seu lloc de feina a Cal Jaume. Sap que quan ho fa obliga als altres a anar més de corcoll del que és habitual i per això, no en surt sense un motiu de pes. Darrerament se’n ha hagut d’anar un parell de dies, de deu del matí fins a deu de la nit, però el motiu, bé s’ho valia. S’ho valia per ell, s’ho valia per tots els de Cal Jaume i s’ho valia també per els seus clients; no hi ha dubte. I és que aquests dos dies, separats en un espai de quinze dies l’un i l’altre, els ha fet servir per formar-se, per assistir a dos cursos de l’Escola Oficis de la Carn que li resultaven interessants, molt interessants.

S’ha donat la circumstància a més a més, és clar, que aquests dos cursos: el de preparats de carn bàsics i el de preparats de carn avançats s’han celebrat en una època de l’any en què l’afluència de gent a Cal Jaume en concret i a Bellver de la Cerdanya, en general, encara no ha adquirit el seu punt àlgid i per tant l’Antoni se’n ha pogut anar. Sinó segurament hagués sigut impossible.

Satisfet i content de com han anat els dos cursos, l’Antoni va tornar a Bellver amb noves idees i conceptes al cap llestes per aplicar en el moment més oportú. “Aquests dos cursos m’han agradat molt i a més a més m’ho he passat molt bé. Són coses que podem fer servir i que són una sortida a la innovació” ens explica orgullós de la seva assistència als cursos de l’Escola Oficis de la Carn. Segurament que a Cal Jaume, podran aplicar moltes més idees del primer curs, el de preparats bàsics, que no pas del segon, el de preparats avançats, almenys entre setmana. I és que a Bellver de la Cerdanya els clients de Cal Jaume són molt tradicionals. “Fins i tot l’envasat al buit l’hem hagut d’introduir a poc a poc, fins que la gent ha entès que conserva molt bé el producte” ens explica per fer-nos veure que els canvis, han de fer-se a poc a poc. A més a més es dóna la particularitat que Cal Jaume, a l’estar a un poble del Pirineu català, com és Bellver de la Cerdanya,  hi ha dos tipus de clients: els de cap de setmana, més predisposats a innovar i sovint amb un bon poder adquisitiu i els d’entre setmana, els clients del poble, els de tota la vida. Aquests últims són com l’Antoni, més tradicionals. El client de cap de setmana, mentrestant està més obert a innovar, a provar coses noves per a àpats festius amb amics o família. Potser serà a aquests últims als qui els pugui preparar algun dels plats que el Xesc Reina els va ensenyar en el curs de preparats de carn avançats.

L’Antoni anava als cursos amb una idea de com serien però al sortir-ne va quedar sorprès, aquells cursos eren molt diferents a com se’ls havia imaginat, especialment el segon, amb molta innovació. El que més l’hi va sorprendre va ser “la barreja de tinta de calamar amb carn crua de botifarra. No m’hauria imaginat que els poguéssim lligar aquest dos productes. La tinta de calamar és més pròpia del peix però un cop ho vam provar vaig veure que sí, que lligava i a més tenia molt bon gust”.

Les diferents possibilitats que ofereixen les espècies en el món dels preparats de carn i la utilització de la base de pizza, entre d’altres, en aquests productes, van copsar l’interès de l’Antoni. I tant és així que assegura que “si es fa un tercer curs de preparats de carn, vull ser-hi, no me’l perdré”. I fins i tot, intentarà que hi vagi també la seva dona que és l’encarregada de la cuina a Cal Jaume. I és que independentment de la quantitat de coses que pugui aplicar en el seu lloc de treball, l’Antoni creu que sempre s’aprèn alguna cosa nova. Un exemple clar: “el Reina em va dir que provés de podar dues cebes a la caldera mentre es couen els bulls, i funciona”.

Quan ve a Barcelona a fer un curs de l’Escola Oficis de la Carn, l’Antoni aprofita el dia i visita mercats i “tocinaires” per intercanviar idees, impressions i aprendre. Per a ell, aprendre i formar-se és bàsic. “No ho sabem tot ni de bon tros. Un tocinaire que vaig visitar m’explicava coses que jo no sabia i al revés” ens comenta.

Ell és un ferm defensor de la rellevància de la formació entre els professionals del sector, creu que aquesta és important i que esdevé un “recolzament de gent que saben molt més que jo”. Més d’hora o més tard, en una època de l’any que li sigui propicia per poder sortir de l’establiment i sol o amb la dona, l’Antoni tornarà a l’Escola Oficis de la Carn, per seguir formant-se, per seguir aprenent.

blogEn els últims anys hem estat testimonis dels canvis que estan vivint els mercats. Mercats que mantenen les seves façanes però que viuen una remodelació integral en el seu interior. Canvis en l’arquitectura de la parada així com en la forma de presentar el producte.

 

La diferenciació és clau en aquest tipus de negoci, ja que en un mateix mercat podem trobar diverses parades amb el mateix tipus de producte. Així que la pregunta que cal fer-se és: Com em distingeixo de la meva competència? Singular Shop et deixa 5 consells:
1-. Diversificació de producte: tenir una àmplia gamma de producte ajuda a fidelitzar al client. Per exemple, si tens una carnisseria, pots oferir salses per acompanyar a les teves carns o suggerir un maridatge, oferint una varietat de vins que s’adaptin al teu producte. Per descomptat, és un valor afegit que et distingirà de la teva competència.
2-. Àmplia gamma de preu. El millor, per arribar a cobrir les necessitats de tots els clients és oferir una àmplia varietat de preus. En una fruiteria podríem tenir des de les pomes més cares, com les Fuji a les més corrents com les Golden. Clar que si la filosofia de la teva parada és la d’oferir productes de gamma alta, llavors l’òptim seria diferenciar-te de forma notable i solament vendre productes exclusius.
3-. Atenció personalitzada: Que el client se senti còmode i generar un vincle amb un tracte proper és indispensable per fidelitzarl-o i que aquest torni a la teva parada. El mercat és un espai que convida al diàleg, recordar el nom o preguntar si va ser satisfactòria l’última compra, són detalls que generen proximitat.
4-. Anuncia ofertes o promocions de forma delicada i creativa. Sí, totes les parades tenen exposades les seves promocions, el clàssic 2 x 1 imprès en els papers de colors fosforitos o l’Oferta del dia que sembla que sigui la mateixa des de fa setmanes… però i si posem missatges personalitzats amb una mica de creativitat o humor? Escollits amb tendresa i respectant l’essència de la nostra parada el resultat serà únic, diferent i sobretot cridarà l’atenció.
5-.Tecnologia: Les màquines de gestió d’efectiu, com cashkeeper són l’última tendència en els establiments del ram de l’alimentació. Pastisseries, fruiteries, carnisseries o restaurants ja ho estan implementant, ja que els venedors no toquen els diners i la venda acaba sent molt més higiènica. És una nova forma d’evitar possibles infeccions derivades del maneig de diners.

 

http://singularshop.es/

bomEl Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i comarques ha repartit aquest diumenge a la Boqueria més de 6.500 racions de botifarra d’ou elaborades artesanalment per professionals cansaladers. Un acte festiu amb el qual el GremiCarn ha donant la benvinguda al Carnaval a la ciutat comptal.

 

L’acte ha comptat amb l’assistència de Neus Ferrete, directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya; Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona i Josep Zalacain, conseller municipal del Districte de Ciutat Vella.

 

Les 6.500 racions s’han repartit en només 55 minuts, dada que dóna idea de l’èxit de públic que ha tingut la convocatòria La festa començà a les 12 del migdia al barceloní mercat de La Boqueria amenitzada pels tabalers, el Porc del Clot i la Porca de Sant Antoni. Membres del GremiCarn han participat activament en el repartiment de les botifarres als milers de persones que aquest matí de diumenge s’han acostat a la Boqueria per tastar la tradicional botifarra d’ou del Dijous Gras. L’afluència de públic ha estat molt intensa, fins al punt que en menys d’una hora s’han repartit totes les racions a un ritme de 2 porcions per segon.

 

Poques ciutats celebren l’inici del Carnaval com Barcelona, amb una botifarrada popular multitudinària. Els cansaladers de Barcelona han necessitat 390 kilos de carn, 3.900 kg d’ous, 780 metres de budell i la proporció adequada de sal i pebre per poder elaborar les més de 6.500 racions de botifarra d’ou repartides aquest matí.

 

La botifarra d’ou: història i elaboració

 

Documentada ja des del segle XVII i ubicada a Barcelona, la història d’aquest embotit està relacionada amb la festa de Carnaval, època durant la qual se solien celebrar àpats comunals que tenien com a ingredients bàsics el porc i els ous.

 

Durant la dictadura franquista, el fet de no poder celebrar el Carnaval va comportar una davallada tant en el consum com en la producció de la botifarra d’ou, que es va recuperar de manera notable a partir de la dècada dels 80 i gràcies a la voluntat dels mestres cansaladers.

 

Ara, la forma tradicional de consum és menjar-se-la a bocins o en truita de botifarra acompanyada de pa amb tomàquet durant les festes de Carnaval. La botifarra d’ou és prima, amb forma de ferradura i es pot comprar en peces individuals d’un calibre entre 32 i 45 mm cadascuna i d’una llargada que pot oscil·lar entre els 25 i els 35 cm.

 

TAULA DE FUSTA-GREMICARNDiumenge dia 8 de febrer celebrarem la Botifarrada Popular al mercat de la Boqueria i Dijous 12 arriba…..Djous Gras! 

Durant tot l’any, però especialment per carnestoltes, la Botifarra d’Ou esdevé un dels productes estrella de les carnisseries i xarcuteries del nostre país. Aquest embotit tradicional, amb una història documentada ja des del segle XVII, conté la carn de porc (papada) i els ous com a ingredients principals i té una forma característica de ferradura.

A bocins, amb truita, o amb pa amb tomàquet, la gent gaudeix d’aquest producte exclusiu dels carnissers-xarcuters des de fa ja una bona pila d’anys. De fet, a partir dels any 80, i després de deixar enrere la prohibició de celebrar els carnavals durant l’època franquista, la Botifarra d’Ou ha experimentat un protagonisme notable, progressiu i gradual en els obradors i mostradors dels establiments carnissers-xarcuters de Catalunya.

A més a més aquest producte, elaborat artesanalment, té en el Dijous Gras o Llarder, el seu dia de gràcia, el seu punt àlgid, la seva celebració. És la celebració prèvia a la quaresma, temps d’abstinència de menjars greixos com la carn, el dia en què els establiments dels carnissers-xarcuters es vesteixen de gala i llueixen decorats per promocionar aquest exclusiu embotit.

La Botifarra d’Ou és prima, té forma de ferradura i es pot comprar en peces individuals d’un calibre entre els 32 i els 45 mm cadascuna i té una llargada que oscil·la entre els 25 i els 35 cm.

Enguany i com ja ben sent tradició, GremiCarn, encapçalat per desenes de col·laboradors cansaladers, oferirà el proper diumenge 8 de febrer una jornada de degustació de Botifarra d’Ou, al mercat de la Boqueria de Barcelona, i on s’espera que milers de persones puguin provar (de forma totalment gratuïta) les 6.500 racions de Botifarra d’Ou que els professionals del sector oferiran a tots els vianants i transeünts.

PENSIONSUna de les conseqüències que deixa la crisi econòmica que encara avui, ocupa un paper protagonista en la nostra societat
és la modificació de les pensions. Durant aquests anys de recessió els diferents mitjans de comunicació han anat informant de forma regular que els fons públics són insuficients i que hi haurà problemes per afrontar les pensions de la jubilació en un futur a mig termini.

Davant d’aquest panorama i a fi i efecte de poder garantir una jubilació digne –o això diuen- el Govern central ha dut a terme algunes reformes que modifiquen el càlcul de la pensió de jubilació i, conseqüentment, l’import a cobrar un cop donem per acabada la nostra activitat laboral. En aquest sentit la primera reforma i, segurament la més sonada, és la modificació dels períodes cotitzats per accedir a la jubilació. Ara s’allarga fins a l’edat de 67 anys (fins ara era als 65 anys). A més a més any rere any s’han anat allargant també els anys a partir dels quals esdevé el càlcul de la nostra pensió. Antigament es calculava la pensió amb els 2 darrers anys cotitzats. Més endavant aquest càlcul s’establia amb els 15 darrers anys de cotització. I ara, els que es vulguin jubilar avui, se’ls calcularà ja els darrers 17 anys de cotització. Aquest interval de temps però serà cada cop més. L’economista i assessor Llorenç Maristany, assegura que a l’any 2022 aquest càlcul es farà a partir dels darrers 25 anys cotitzats i diu que “segurament el càlcul s’acabi fent a partir de la totalitat dels anys cotitzats” en un futur.

Un cop el contribuent es pot jubilar i no ho fa obtindrà un increment d’entre un 2 i un 4% de la seva pensió per a cada any que segueixi treballant a partir de la data en la que ja pot deixar de fer-ho. Si els càlculs que els resulta a cada contribuent determinen que els surt més rentable seguir treballant per temes econòmics poden acollir-se a la jubilació activa, que a efectes pràctics es tracta de compaginar la jubilació amb el treball, ja sigui per conta pròpia o aliena. Per acollir-s’hi però, caldrà que la pensió sigui del 100% (i que per tant hagi cotitzat durant 38 anys) de la base reguladora i que com a mínim el beneficiari tingui 65 anys. Si es compleixen aquests requisits el contribuent cobrarà el 50% de la pensió de jubilació assignada i podrà seguir treballant. En cas de fer-ho per conta pròpia haurà de pagar un 8% de quota de cotització solidària i si és per conta aliena pagarà un 2% i l’empresa contractant un 6%.

En el cas d’aquelles persones que treballin per conta aliena encara tenen una altra opció, en cas de considerar que els surt rentable seguir treballant. Es tracta de la jubilació flexible, que consisteix en compaginar la jubilació amb una feina a temps parcial, sempre per conta aliena. En aquest cas la pensió ha cobrar serà d’entre un 25 i un 50% en funció de la jubilació a la que hem accedit.

Sigui com sigui, s’accedeixi a la jubilació activa, a la jubilació flexible o a la jubilació convencional en qualsevol cas l’import d’aquesta no serà mai superior als 2.554,49 euros. Per tant, no penseu que si aquesta és la xifra que us resulta després d’haver cotitzat els 38 anys que determinen el 100% de la base reguladora, obtindreu un import superior si per exemple heu cotitzat 42 anys, no.

Dit això i reflexionant sobre les informacions de l’expert financer Josep Ferran en les que assegura que “l’any que ve les pensions pujaran un 0’25% com enguany i això seguirà sent així com a mínim fins a passat l’any 2020”, convé que tots, autònoms o treballadors per conta aliena, menor o majors de 40 anys comencem a pensar en que la pensió de jubilació no serà la nostra principal font d’ingressos en un futur a mig termini. Cal diversificar, estalviar i prendre consciència que per viure dignament un cop ens haguem jubilat, caldrà tenir alternatives a la pensió de jubilació i ser conscients de que aquesta, serà només un complement.

DSCN0185L’Organització Interprofessional del oví i cabrum de carn, INTEROVIC, reconeguda per el Ministeri d’Agricultura, Alimentació, i Medi Ambient, i que representa els interessos de tots els professionals de la cadena alimentària del sector càrnic oví, cabrum, va presentar el passat dimecres 13 de novembre, a la seu de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters un projecte de promoció del xai, un producte que es troba en clar descens de consum, des de l’any 2007 (les vendes han caigut un 40%).

Amb aquest pretext, els responsables d’aquesta interprofessional, juntament amb el suport d’ANAFRIC, la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters, productors i comercialitzadors de xai, presents a la presentació, van explicar que INTEROVIC, amb l’objectiu de promocionar la venda de xai, durant a terme una campanya finançada majoritàriament per fons europeus (la Comissió Europea aporta 4 milions d’euros a l’oví espanyol que es dividirà en tres anys) i també per al sector, que aporta un 25%. El recapte de fons del sector prové d’una extensió de norma, un mecanisme mitjançant el qual s’estableixen acords que es poden fer obligatoris a tots els productors i operadors del sector, mitjançant l’ordenació del Ministeri competent, després d’un procediment previst per llei. Sobre aquest punt, el president d’ANAFRIC, Josep Fríguls, va fer constar que alguns escorxadors retenen l’import que s’ha d’aportar i que això provoca unes pèrdues que s’estimen ja en 1 milió d’euros.

INTEROVIC, va voler il·lustrar amb una imatge d’uns castellers la funció de la Interprofessional en aquesta lluita per fomentar i reflotar la carn de xai. La suma de productors, operadors i comercialitzadors del xai és l’element clau per a tornar a revifar un sector molt desinflat. Especial menció va tenir Cedecarne, ja que la Confederació Espanyola de Detallistes de la Carn s’uneix a INTEROVIC, i és a la primera interprofessional que ho fa.

Entrant ja en dades més específiques es va explicar que, a Catalunya, el consum de xai suposa un 13% del total consumit a Espanya i que la Comunitat Autònoma on més se’n consumeix és a Castella i Lleó. Arribat a aquest punt, productors i comercialitzadors van debatre sobre el preu del xai, ja que ha pujat –informaven alguns comercialitzadors- tot i que els productors asseguraven que ja s’està venent per sota de preu de cost.

En el marc de la promoció, pròpiament, es va explicar que una de les línies a seguir és buscar nous talls del xai per aconseguir reactivar-ne el consum. Tenin en compte que actualment el xai no té la sortida que hauria de tenir s’ha de modificar el producte i donar-li així un impuls, que s’espera sigui definitiu. Aquest impuls però, no anirà acompanyat només d’aquestes noves idees de tall sinó que també tindrà una potent campanya de comunicació enfocada, això sí, només als consumidors de xai, ja que és el públic objectiu que interessa. Aquesta campanya de comunicació tindrà presència en mitjans digitals i audiovisuals i buscarà aconseguir un reclam de tots els professionals del xai: educar a la gent explicant-los que el xai no és només un producte per fer a la brasa.

La sessió va acabar amb els agraïments del president de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters, el Sr. Joan Estapé, i amb un debat sobre quines són les parts del xai que més costa vendre (es va concloure que el coll, la cama i la falda) i com tallar el xai de forma que sigui atractiva per al consumidor.

 

0050El Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i Comarques, Gremi Carn, va celebrar el passat diumenge 26 d’octubre, la Jornada Tècnica anual que, enguany va tenir lloc (per segon any consecutiu) en el sí de l’Hotel Porta Fira de Barcelona. La Jornada va durar tot el matí i va tenir com a protagonistes a dos conferenciants que van estimular i guiar als agremiats presents, gairebé 100, en el marc del desenvolupament i evolució dels seus negocis.

La primera ponència, a càrrec de la Montserrat Peñaroya, especialista en màrqueting digital i directora de l’Institut Internacional d’Investigació de la Societat de la Informació i el Coneixament, va estar enfocada al voltant de sis accions que la conferenciant proposava als assistents per dur a terme i millorar la gestió empresarial dels seus negocis. Per contextualitzar va fer un breu recorregut per la història d’internet des de que al 1958 va aparèixer el primer mòdem fins que al 1993 s’inventa el primer navegador. També va voler remarcar l’any 2004 ja que va ser quan els experts van adonar-se’n que internet havia esdevingut una eina bidireccional, un espai ple d’aplicacions que permetien treballar des de qualsevol ordenador i un espai on les aplicacions interactuen entre elles. Era el màrqueting 2.0.

Paral·lelament, el màrqueting va evolucionar i ha anat centrant-se, cada cop més, amb les relacions amb el client. Es tracta del màrqueting relacional, que té per objectiu fidelitzar al client. La Sra. Peñaroya va afirmar que un cop es té ben fidelitzat al client es pot fer un pas següent en el màrqueting i afrontar el que avui es coneix com a màrqueting col·laboratiu, on deixem que el client participi en la nostra cadena de valors. Per a dur a terme això però, prèviament cal haver tingut desenvolupada i, amb èxit, la faceta del màrqueting relacional, de la relació amb el client, que estigui ben fidelitzat.

Més endavant es va explicar la necessitat imperial de qualsevol comerç, independentment del tipus que sigui, de tenir una pàgina web. El motiu? Hi ha una generació sencera que ho fa absolutament tot per internet. La Sra. Peñaroya va intentar animar als assistents assegurant-los que la inversió econòmica és mínima, que existeixen plantilles totalment gratuïtes i va posar dos exemples de lloc web: un de corporatiu i l’altre de comerç electrònic. Posteriorment va traslladar el missatge de que el secret del màrqueting digital és la segmentació: analitzar el tipus de client que compra, buscar grups de clients que tenen hàbits de consum semblants. Així mateix va assegurar que és molt important analitzar la competència, saber què fan els altres i posicionar-se a internet, el famós SEO, dit d’una altra manera, posicionar-se a cercadors webs. I un darrer i no menys important missatge que es va llançar durant aquesta primera conferència de la Jornada Tècnica va ser que s’havia de crear un butlletí, a fi i efecte de mantenir el màrqueting relacional. Pensar què voldrien rebre els clients i crear un butlletí (exemple: newsletter) per oferir-los-hi.

En conclusió, es van mostrar, explicar i oferir, les eines necessàries i òptimes perquè tots i cada un dels negocis dels agremiats puguin fer un bon exercici de màrqueting i veure com aquest exercici té una efecte positiu en els seus negocis.

Finalitzada aquesta ponència i després d’un esmorzar al hall de l’Hotel va tenir lloc la segona ponència, a càrrec del Sr. José María Gay de Liébana,  Acadèmic de la Reial Acadèmia de Doctors, professor Titular d’Economia Financera I Contabilitat de la Universitat de Barcelona, Doctor en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret. En aquesta, es va fer un resum del marc econòmic global, i una cronologia de la crisi, des del seu inici fins avui. El Sr. Gay de Liébana va iniciar la xerrada remarcant un aspecte positiu en el panorama de tardor de 2014; i és que Espanya és un dels països que més creix. Tot i això va assegurar que la recuperació és molt fràgil i que hi ha elements que no ajuden, tals com la ocupació de qualitat, una tipologia d’ocupació inexistent ja que les retribucions no s’ajusten a la qualitat.

Sobre el creixement de l’Eurozona, va voler remarcar que el creixement és molt pobre, que s’ha d’estimular perquè no és ni molt menys l’esperat. En el repàs del context econòmic actual va assegurar que la capitalització de la banca supera la quota del 8% i que, per tant, la banca espanyola està sanejada. Al haver caigut tant diu també, el creixement és relativament fàcil perquè més avall ja no es pot anar. Amb el seu humor característic, Gay de Liébana va dir als presents que Espanya i Catalunya tenen els impostos més alts del món, la seguretat social més alta del món, i això fa que no es creïn indústries. La deflació de la indústria i la dependència exclusiva del turisme han fet que estiguem com estem, va assegurar. A més a més va donar unes pinzellades de la reforma fiscal proposada per al govern espanyol, que implicarà un augment dels ingressos tributaris de 10.000 milions d’euros i que disminuirà l’impost Regular de les Persones Físiques, el IRPF, sempre segons el govern. Els diners es concentren en bancs i en grans empreses  però no els deixen a les petites i mitjanes empreses que són, al final, el motor de la nostra economia. Tota aquesta conjuntura econòmica porta a la disminució del consum i en aquest sentit un exemple significatiu. A l’any 2008 les famílies gastaven 1.117 euros anuals en carn, i al 2014 aquest consum cau a 986 euros anuals.

Finalitzada aquesta ponència i després que el president del Gremi, el Sr. Estapé agraís als assistents i als ponents l’assistència i el desenvolupament de la Jornada, el regidor de comerç, consum i mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Sr Raimond Blasi, va dedicar unes paraules, a tall de cloenda, recordant la importància del col·lectiu del comerç càrnic en l’economia i valorant l’esforç dels comerciants per tirar endavant el país.

Presentació Campanya de reducció de sal i greix als productesLa Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters va presentar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la campanya de reducció de sal i greix. Una iniciativa que per una banda, com va comentar la Doctora Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut, reflecteix l’entusiasme del col·lectiu per la seva feina, i per altra banda posa en valor el producte elaborat de forma tradicional. El responsable tècnic del projecte, el Sr. Josep Dolcet explicava , que “no hem renunciat a la forma tradicional d’elaborar dels petits carnissers-xarcuters”.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) liderada pel secretari de Salut Púlbica, Antoni Mateu, i avaladora de la campanya es va comprometre a difondre i recolzar perennement aquest projecte, mitjançant el qual, els carnissers-xarcuters participants redueixen un 10% de sal i un 5% de greix de determinats productes frescos i cuits tals com: la botifarra crua, les hamburgueses (ja siguin de vedella, de porc, de pollastre o mixta), la botifarra blanca, l’embotit de sang o la xistorra. El Sr. Dolcet explicava en la presentació que “és una campanya destinada als petits elaboradors” i que “no hi figuren productes curats per un tema de seguretat alimentària”.

Posada en pràctica aquesta campanya, ofereix al consumidor el mateix producte de sempre, de qualitat, però millorat des del punt de vista nutricional, informava el Sr. Dolcet. Des de la Federació, que ha col·laborat estretament amb AECOSAN, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició i CEDECARNE, la Confederació Espanyola de Detallistes de la Carn, es farà arribar a tots els participants un seguit de material publicitari, així com un certificat d’adhesió que exigeix un compromís per part de les empreses participants i que al mateix temps escenifica que els professionals del sector estan compromesos amb la societat.

Des de la Federació Catalana es va explicar que aquesta campanya, d’abast estatal, ha estat liderada des d’un inici per Catalunya i que aquí hi ha prop de 190 empreses interessades en adherir-se a aquest projecte, que d’aquestes, 95 estan en fase de reformulació i anàlisi i que les empreses adherides han participat amb una mitja de quatre productes.

L’ASPCAT avala aquesta iniciativa de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters com a via adequada per introduir canvis positius en els hàbits alimentaris de les persones i la inclou en el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP).

La Doctora Carmen Cabezas va voler destacar el lideratge del sector la manera de saber fer. “Hem pogut veure una bona panoràmica de la iniciativa i hem d’implicar a tota la societat en la promoció de la salut”, va concloure.

« Older entries § Newer entries »