Entrevista a Ramon Hernando, inventor de la botifarra de Gin-tònic
“La gent ens demana creacions originals i personalitzades que no troba a les grans àrees”
Botifarra amb gambes i salsa de xocolata, botifarra amb sobrassada, a la menta, escabetxada.. La creativitat culinària no coneix límits i els carnissers d’aquest país ho saben molt bé. El xarcuter, carnisser i cansalader Ramon Hernando ha inventat recentment la botifarra de gin-tònic i l’èxit no pot haver estat major.
“A la gent li agrada provar coses noves, cada vegada és més exigent i nosaltres ens encarreguem de sorprendre’ls amb creacions originals”, explica en Ramon, que ja treballa en l’elaboració d’una botifarra de mojito. La cosa va d’etíl.lics.
Però lluny de ser un moda passatgera o un fet anecdòtic, la demanda de productes diferents i variats està constituint un avantatge competitiu pel petit comerç. Un supermercat o gran àrea mai podrà oferir al client salsitxa crua trufada o botifarra amb aroma de cafè. El petit comerç sí que pot i se n’aprofita amb astúcia per respondre a les cada vegada més exigents demandes dels consumidors.
Així, alguns clients demanen un producte que han provat a un restaurant de disseny. Creacions diferents i originals que volen tornar a gaudir a casa. Amb la butxaca raquítica, la gent no pot sopar a fora tant com voldria, però en canvi, no renuncia a cuinar plats exquisits. I aquesta demanda tan personalitzada és el que, segons Hernando, està aportant un important valor afegit al petit comerç, front les grans cadenes d’alimentació que venen safates de carn uniformes i homogènies.
Hernando destaca, en aquest sentit, l’important paper que ha jugat l’Escola dels Oficis de la Carn, on s’han impartit cursos per ensenyar als professionals d’aquest ofici a inventar noves varietats de botifarres i s’ha sabut transmetre la necessitat de ser innovadors i creatius.
“L’Escola ha estat una palanca i a partir d’aquí els xarcuters i carnissers hem après a oferir productes diferenciats”, puntualitza.
Entre les demandes a la carta que en Ramon ha rebut a la seva botiga del carrer Balmes hi trobem un llibret farcit de pebrot, ou dur, rocafort i prunes; una plata de botifarres de tan sols 25 grams cadascuna; hamburgueses amb pebre, herbes provençals i sense gota de sal; i farcits de pollastre d’allò més estrambòtics. Quan el client deixa anar a la imaginació, el carnisser es posa a treballar.
La botifarra de gin-tonic va sorgir perquè des de fa temps és la “beguda de moda, màgica, tothom en parla”. Amb un empleat de l’obrador, barman professional, Hernando va començar a experimentar amb la combinació de ginebra, tònica i carn. Va fer vàries proves, buscant el punt òptim de saturació de la carn amb el gin. Al principi, la vianda nedava en alcohol, i va decidir rebaixar la quantitat d’aiguardent. Després, va quedar una massa eixuta i poc aromàtica. Finalment, després de diversos intents, va trobar el punt exacte. El resultat, una botifarra amb aroma i sabor a Sigrams. Una botifarra refinada, elegant, sofisticada.
La gent busca creativitat i decoració a taula. Minimalisme al plat. Les famílies volen omplir la nevera amb menys productes però més variats. “Hem arribat al punt de la super-personalització del producte”. I què fan els carnissers i xarcuters com el Ramon? Respondre a aquestes demandes amb nous sabors i noves textures, emulant, una mica, els xefs i cuiners de moda…i el resultat és un producte diferent i molt valorat pel consumidor.
Dedicat a @modernetdemerda