Entrevista a Martí Sans, cuiner i fotògraf gastronòmic
“Una foto de gastronomia és bona quan et fa venir gana”
Quan anem a un restaurant i ens serveixen un plat, ens agrada que la presentació estigui cuidada. Només si el menjar que ens han servit ens sedueix, ens entraran ganes de tastar-lo.
El mateix passa amb la fotografia d’un plat: si la foto no fa venir gana, el fotògraf “ha fet alguna cosa malament”. Ha fracassat en l’objectiu de transmetre sensacions apetitoses, sabors, olors, textures… Així ho explica el Martí Sans, un jove fotògraf gastronòmic que fa un parell d’anys que es dedica a fotografiar plats i productes gastronòmics.
A primera vista, fer una foto d’un plat pot semblar una tasca senzilla i ràpida, però aquest és el primer mite que el Martí vol desmuntar. Fer una foto d’un plat requereix el seu temps. Abans de disparar s’han de prendre diverses decisions de les quals dependrà el resultat final, com ara l’espai, la il·luminació, l’angle o l’objectiu que s’utilitzarà.
El Martí abans de ser fotògraf gastronòmic va estudiar cuina durant cinc anys, però després d’un temps exercint es va adonar que el ritme frenètic dels restaurants no anava amb ell, “patia molt, m’agrada més cuinar al meu aire”. Va ser llavors quan va començar a endinsar-se en el món de la fotografia de manera completament autodidacta, “em vaig passar moltes hores mirant blocs i vídeos per Internet i després vaig començar comprant-me una càmera, un flash, un altre flash i em vaig acabar liant”. El 2011 va decidir muntar un estudi de fotografia a casa seva, el 365mm, i començar a guanyar-se la vida amb el que més li agradava.
Però, com es fa una bona fotografia gastronòmica? El Martí explica que, per una banda, és molt important tenir un bon desenfoc, cosa que es pot aconseguir amb un objectiu macro –el qual permet apropar-nos molt a un objecte i apreciar-ne la textura i el detall, deixant la resta d’espai desenfocat–. I per altra banda, la llum és un factor clau a l’hora de fotografiar gastronomia: “Normalment busco una llum molt natural, que sigui gairebé com si posessis el plat al costat de la finestra, sembla fàcil, però no ho és gens”.
Pel que fa la carn, el Martí reconeix que és un producte complicat de fotografiar. “Així com l’aspecte del peix sempre és més agraït, en el cas de la carn és una mica més complicat”, confessa. En aquests casos, es tracta de buscar el punt fort d’aquests plats, com ara la textura, la forma o el color, i a vegades pot ser bona idea recolzar-te en algun altre element que tingui més gràcia, per exemple una branca de romaní.
“Tot i que ara em dediqui 100% a la fotografia, la cuina em segueix apassionant”. De fet, quan el Martí té una mica de temps lliure es posa davant dels fogons a cuinar el seu plat preferit. Un cop fet se l’emporta al seu estudi, posa la càmera i els flashos a punt i dispara.