Els tòpics, a debat; estem segurs del que mengem?

Avui vivim en un context generalitzat de preocupació per la seguretat alimentària. A qui més qui menys l’hi preocupa la manca d’informació dels productes que consumeix, i les mostres de desconeixement sobre aquests són alarmants. Davant aquesta manca d’informació l’exercici habitual que es fa per snobbisme (la tendència a seguir el que la gent diu, el que la gent escolta) és desconfiar. Desconfiar de productes tals com la carn o els embotits, entre d’altres. Desconfiar no de la qualitat dels mateixos, que és obvia i innegable, sinó de si són productes saludables. I en deteniment d’això i com passa sempre que una cosa va a la baixa, apareix el fenomen del menjar ecològic; un fenomen que s’ha vist reforçat en els darrers anys per els hàbits i costums de la població. El culte al cos, l’exercici físic i la bona salut alimentària han estat vinculades de forma directa o indirecte (depenent dels interessos del prescriptor) a aquest tipus d’aliment del que mai ningú se’n ha preocupat d’analitzar la garantia que ofereix al consumidor final.

Llegia fa uns dies en un article del diari El Confidencial que J.M. Mulet, professor de biotecnologia de la Universitat de Navarra (UNAV) ha publicat un llibre, Comer sin miedo, que promet replantejar el debat sobre els avantatges i els desavantatges del menjar ecològic.

Més enllà però de la valoració professional sobre els ets i uts del menjar ecològic, que en cas d’interessar-vos trobareu en aquest llibre (a dalt citat) del professor Mulet, el que ens inquieta és saber perquè mai ningú s’ha preguntat abans si el menjar ecològic és realment saludable, i en canvi, tothom, amb coneixement o sense perquè parlar per parlar s’ha convertit avui en un afer quotidià, ha posat en dubte la seguretat dels productes carnis.

Mentre llegeixen això molts pensaran que ens darrers anys s’han donat suficients casos en el sector com perquè la població dubti. I sí, potser si que s’han donat casos –el més recent, el de la carn de cavall- però ens hem plantejat perquè es donen? No; ni ho farem. Simplement hi hem posat una creu i hem seguit pintant d’ignorància el nostre pensament. El professor Mulet explica a Comer sin miedo que la cadena alimentària no ha tingut uns estàndards de seguretat tant elevats com els actuals. I afegeix, i aquí ens remetem de nou a la desconfiança popularitzada de molts, que “en la comida ecológica ha habido una mayor proporción de alertas y víctimas”. Però això la gent no ho sap. La gent només sap que s’han trobat restes de carn de cavall en hamburgueses etiquetades com a carn de vedella (recordem que això ha passat en grans superfícies de distribució d’aliments, mai en el petit comerç). I ho saben perquè és el que més ha transcendit en els mitjans, el que han sentit. Però, perquè es detecten aquestes restes de carn de cavall, per exemple? Doncs perquè tota la carn que comprem i que mengem passa per uns controls sanitaris molt eficients i molt bons. En canvi, en els mètodes de producció ecològica aquesta seguretat que hi tenim en els productes tradicionals es veu minvada perquè es fan en cicles més curts de compra-venda i això dificulta el control exhaustiu, la presència d’inspectors.

Vagi per endavant que amb aquesta reflexió no pretenem desprestigiar el menjar ecològic, ni molt menys. El que si volem però, és que la gent prengui consciència d’una vegada per totes de que els productes tradicionals de sempre, la carn i molts d’altres també són aliments segurs i necessaris per a la alimentació de qualsevol persona. I vagi per endavant també, que no sempre ens hem de creure tot allò que ens diuen o que sentim.  Diu Mulet en el seu llibre que “asustar es fácil, pero sin rigor científico”.