Antoni Vigo, de Cal Jaume, un alumne convençut

A l’Antoni Vigo no li agrada massa abandonar el seu lloc de feina a Cal Jaume. Sap que quan ho fa obliga als altres a anar més de corcoll del que és habitual i per això, no en surt sense un motiu de pes. Darrerament se’n ha hagut d’anar un parell de dies, de deu del matí fins a deu de la nit, però el motiu, bé s’ho valia. S’ho valia per ell, s’ho valia per tots els de Cal Jaume i s’ho valia també per els seus clients; no hi ha dubte. I és que aquests dos dies, separats en un espai de quinze dies l’un i l’altre, els ha fet servir per formar-se, per assistir a dos cursos de l’Escola Oficis de la Carn que li resultaven interessants, molt interessants.

S’ha donat la circumstància a més a més, és clar, que aquests dos cursos: el de preparats de carn bàsics i el de preparats de carn avançats s’han celebrat en una època de l’any en què l’afluència de gent a Cal Jaume en concret i a Bellver de la Cerdanya, en general, encara no ha adquirit el seu punt àlgid i per tant l’Antoni se’n ha pogut anar. Sinó segurament hagués sigut impossible.

Satisfet i content de com han anat els dos cursos, l’Antoni va tornar a Bellver amb noves idees i conceptes al cap llestes per aplicar en el moment més oportú. “Aquests dos cursos m’han agradat molt i a més a més m’ho he passat molt bé. Són coses que podem fer servir i que són una sortida a la innovació” ens explica orgullós de la seva assistència als cursos de l’Escola Oficis de la Carn. Segurament que a Cal Jaume, podran aplicar moltes més idees del primer curs, el de preparats bàsics, que no pas del segon, el de preparats avançats, almenys entre setmana. I és que a Bellver de la Cerdanya els clients de Cal Jaume són molt tradicionals. “Fins i tot l’envasat al buit l’hem hagut d’introduir a poc a poc, fins que la gent ha entès que conserva molt bé el producte” ens explica per fer-nos veure que els canvis, han de fer-se a poc a poc. A més a més es dóna la particularitat que Cal Jaume, a l’estar a un poble del Pirineu català, com és Bellver de la Cerdanya,  hi ha dos tipus de clients: els de cap de setmana, més predisposats a innovar i sovint amb un bon poder adquisitiu i els d’entre setmana, els clients del poble, els de tota la vida. Aquests últims són com l’Antoni, més tradicionals. El client de cap de setmana, mentrestant està més obert a innovar, a provar coses noves per a àpats festius amb amics o família. Potser serà a aquests últims als qui els pugui preparar algun dels plats que el Xesc Reina els va ensenyar en el curs de preparats de carn avançats.

L’Antoni anava als cursos amb una idea de com serien però al sortir-ne va quedar sorprès, aquells cursos eren molt diferents a com se’ls havia imaginat, especialment el segon, amb molta innovació. El que més l’hi va sorprendre va ser “la barreja de tinta de calamar amb carn crua de botifarra. No m’hauria imaginat que els poguéssim lligar aquest dos productes. La tinta de calamar és més pròpia del peix però un cop ho vam provar vaig veure que sí, que lligava i a més tenia molt bon gust”.

Les diferents possibilitats que ofereixen les espècies en el món dels preparats de carn i la utilització de la base de pizza, entre d’altres, en aquests productes, van copsar l’interès de l’Antoni. I tant és així que assegura que “si es fa un tercer curs de preparats de carn, vull ser-hi, no me’l perdré”. I fins i tot, intentarà que hi vagi també la seva dona que és l’encarregada de la cuina a Cal Jaume. I és que independentment de la quantitat de coses que pugui aplicar en el seu lloc de treball, l’Antoni creu que sempre s’aprèn alguna cosa nova. Un exemple clar: “el Reina em va dir que provés de podar dues cebes a la caldera mentre es couen els bulls, i funciona”.

Quan ve a Barcelona a fer un curs de l’Escola Oficis de la Carn, l’Antoni aprofita el dia i visita mercats i “tocinaires” per intercanviar idees, impressions i aprendre. Per a ell, aprendre i formar-se és bàsic. “No ho sabem tot ni de bon tros. Un tocinaire que vaig visitar m’explicava coses que jo no sabia i al revés” ens comenta.

Ell és un ferm defensor de la rellevància de la formació entre els professionals del sector, creu que aquesta és important i que esdevé un “recolzament de gent que saben molt més que jo”. Més d’hora o més tard, en una època de l’any que li sigui propicia per poder sortir de l’establiment i sol o amb la dona, l’Antoni tornarà a l’Escola Oficis de la Carn, per seguir formant-se, per seguir aprenent.